Portada  
Asociación Botánica y Micológica de Jaén
Inscrita en el Registro Nacional de Asociaciones: Grupo 1, Sección 1, num. nacional 587178 - NIF.: G23574296
 
XXI Jornades Micològiques de la Confederació Europea de Micologia Mediterránia CEMM. Arroyo Frío-La Iruela, 3 al 8 de novembre de 2013
 
Logo ABMJ
Bandera catalana
Logo CEMM
 

Les XXI Jornades Micològiques de la C.E.M.M. són organitzades per la ASOCIACIÓN BOTÁNICA Y MICOLÓGICA DE JAÉN.

Es celebraran del 3 al 8 de novembre de 2013, començant amb l’ inauguració i sopar del dia 3 (diumenge) i finalitzant amb el dinar del dia 8 (divendres).

El lloc escollit és l’ Hotel Rural Montaña, situat a la Comarca de Cazorla, dins el “Parque Natural de las Sierras de Cazorla, Segura y Las Villas”. Adreça:

Avda. del Campillo, 45. 23478 Arroyo Frío-La Iruela (Jaén) Andalucía (España). http://www.hmontana.com i les coordinades GPS són: N 37° 56.9179', W 2° 55.2523'.

 
Hotel Rural Montaña
 
SITUACIÓ
 
Arroyo Frío és una pedania que es troba en el municipi de La Iruela, a 809 metres sobre el nivell del mar, i a 126 Km. de Jaen i 377 Km. de Madrid, a la ribera del Río Guadalquivir i a pocs Kms. del seu naixement.

La Iruela, a 932 metros sobre el nivell del mar, és el municipi mes alt de tota la Comarca, i és el que té més terreny en el Parc Natural. És un territori de muntanya repoblada de extensos pinars.

La Comarca Sierra de Cazorla té una superfície de 134.037 hectàrees i esta integrada per els termes municipals de Cazorla, Chilluévar, Hinojares, Huesa, La Iruela, Peal de Becerro, Pozo Alcón, Quesada i Santo Tomé, eixís com per nombroses aldees i masies que es troben per tot el territori que és d’una impressionant geografia i que culmina amb les serres de Cazorla, Quesada, el Pozo i La Cabrilla.

Si per qualque cosa es caracteritza aquesta comarca és per la varietat de paisatges i ecosistemes, amb altituds que van des de els 2.100 metres a la Sierra de la Cabrilla, fins els 360 metros a les proximitats del Puente de la Cerrada. Alts pics es barregen amb profunds barrancs, suau relleus i amplis valls, boscos, oliveres, pastures de alta muntanya, hortes, zones humides, seques i semidesértiques.

 
Situación Arroyo Frío
Navas de San Pedro
 
La elevada altitud mitja, que sobrepassa els 1.000 metres, dota aquestes serranes de una espectacular bellesa, ja que trobem nombrosos cims que passen dels 2.000 metres. La altitud s’incrementa de l’oest al est, però no de una forma continua, sinó creant unes serralades amb molts entrants i surti’ns cada vegada més pronunciats alternant els rius i els pics que són més alts quan més ens endinsem a les serralades.

El clima es caracteritza pels hiverns freds amb precipitacions abundants (de neu pel damunt dels 1.200 metres) i estius secs i calorosos. Les precipitacions oscil·len entre els 400 mm. a les zones baixes de la part sud-occidental de la comarca i els 1.600 mm., arribant fins als 2.000, als cims. La temperatura mitja anual mostra un clima relativament suau.

Des de els cims es poden distingir las serras al est, i la campanya i les depressions del Guadiana Menor i del Guadalquivir, a l’oest.

Des de qualsevol punt de entrada a la comarca es pot veure la Serra de Cazorla com arrere fons de un meravellós escenari paisatgístic. Algunes serralades es disposen d’est a oest tot i baixant d’altitud: La Cabrilla, Pozo, Cazorla i Quesada, separades per la vall del riu Guadalentín, la vall del riu Guadalquivir i per la falla de Tíscar.

Aproximadament el 40% del territori comarcal pertany al Parque Natural de las Sierras de Cazorla, Segura y Las Villas, complementant-se amb un altra bona part te de la Comarca de Segura y de la Comarca de Las Villas, totalitzant una extensió que arriba quasi bé a la quinta part de la província de Jaen. Les seves 200.000 has. el fan l’Espai Natural Protegit més gran d’Espanya.

 
Atardecer desde Gilillo
La superfície de aquest Parc, afegida als altres tres que es troben a la Província de Jaen (Andújar, Despeñaperros i Mágina), eixís com els 60 MM. d’ oliveres de cultiu, fan que aquesta província sigui el bosc continu més gran d’Europa.

 
HISTÒRIA
 

Malgrat les dures condicions de vida d’aquest territori, hi ha testimonis de la presencia del home des de molt antic. Fins el dia d’avui, s’han localitzat 18 coves datades entre els 4.000-3.000 a. de C., amb materials prehistòrics més o menys rellevants. Però serà durant el Coure final (2.000 a. de C.), a prop de Cazorla, que s’establiran els primers poblats fixos.

L’any 1998 la UNESCO va declara Patrimoni de la Humanitat l’arc mediterrani de pintures rupestres, en que Andalusia està representada per les seves coves a Jaen, Granada i Almería. Les vuit coves de la Comarca, totes en el terme municipal de Quesada, formen part d’aquest valuós conjunt.

També la cultura ibérica es va estendre durant el darrer mil·lenni abans de la nostra era per la província de Jaen com ho demostren àmpliament els importants jaciments que se investiguen per tota la província. Aquesta cultura esta ben representada per la presencia de dos necròpolis i tombes com les cambres sepulcrals de las aldees de Toya i Hornos de Peal (Peal de Becerro), elements únics en el mon ibèric. Entre Cazorla i Santo Tomé es troba el poblat de la Plaza de Armas del riu Cañamares o el bescoll de Cabeza del Rey, tot en una cronologia del segle V-III a. de C.

 
Cámara de Toya
Però un dels assentaments ibèrics més importants de la Comarca és el de Los Castellones de Ceal, situat al costat del rierol de Ceal, a prop de Hinojares, i datat del segle VI a.de C. Aquest poblat ibèric va tindre probablement gran importància com ho demostren la riquesa de les troballes fetes: abundants Cerámicas ateneses de vernís negre i figures pintades en vermell i, sobre tot, nombroses armes.
Mosaico romano
 
La zona del Alt Guadalquivir va ser un lloc de certa importància en les comunicacions durant el període romà, donada la proximitat a las mines de Cástulo, per una banda, i al important port de Cartago Nova per l’altra.
Non obstant, d’importància de la presencia romana ha sigut descoberta recentment al confirmar-se l’ hipòtesi de que la Batalla de Baécula va tindre lloc a les proximitats de Santo Tomé.
Ejército romano
La batalla es va lliurar en el context de la Segona Guerra Púnica entre romans i cartaginesos. L’arribada dels romans a la Península Ibérica teníe com objectiu privar de recursos militars al cartaginès Aníbal, que lluitava a Itàlia. Després de la contesa, els romans van romandre a la regió per la seva riquesa agrícola i les mines de plata.

Serà partir de la ocupació islàmica, i al final de la mateixa, que van aparèixer les primeres poblacions a la Sierra de Cazorla, amb presencia almohade i el començament dels regnes de Taifes. Amb l’establiment del Guadalquivir com frontera entre el mon cristià i el mon musulmà, Cazorla, Quesada i altres localitats veïnes, es van fortificar, i van ser, durant bastants anys, lloc de pugna per accedir al regne Nazari de Granada i a la seva reconquesta. D’aquest període procedeix la major part del patrimoni arquitectònic, representat per castells, torres de vigies, esglésies, convents i palaus.

Finalitzada la Reconquesta, el "Adelantamiento de Cazorla" va perdre el seu valor estratègic i va quedar reduït a simple Senyoratge. En els segles XVII i XVIII es van originar plets entre la Corona i la Mitra per qüestions de jurisdicció, fueros i rendes que varen empobrir el Senyoratge.

Iglesia San Tomás de Santo Tomé
 
Com a conseqüència de la aprovació de las “Ordenanzas de Montes” del 1748 i l’establiment de la jurisdicció de la Marina sobre la major part dels boscos de la Comarca, justificada per el mal estat dels mateixos i la necessitat de proveir en fusta la Armada, la activitat forestal va suposar la reactivació econòmica de la zona i beneficis per moltes famílies dedicades al carreteig de fusta o a la tramada, fins la Guerra d’ Independència (1808-1814) que paralitzà la activitat, el que va suposar un gran problema, que junt als incendis dels pobles per part dels invasors, va deixar la Comarca en una situació crítica.

Després de la supressió del “Negociado de Maderas”, els boscos per sobre els 1200 metres van passar a ser propietat del Estat o dels municipis, i la resta a particulars, lo que va originar conflictes, degut a la seva utilitat, entre pagesos i ramaders.

Les desamortitzacions de Mendizábal i Madoz al llarg del segle XIX, van tindre conseqüències importantíssimes per aquestes serres, ja que van suposà la repoblació de les mateixes.

El primer terç del segle XX es caracteritza per la organització de sindicats i moviments obrers. Això provocaria que els anys de la República i la Guerra Civil foren especialment durs per alguns dels pobles de la comarca, amb un nombre elevat de baixes pels dos costats. La crema de imatges, retaules i l’assalt a esglésies i convents fou la causa de la pèrdua de gran part del patrimoni eclesiàstic.

 
LLOCS DE RECOLLIDA DE BOLETS
 
Els llocs de recollida es troben a biòtops diversos, tots a uns 20/30 minuts de l’Hotel. Les sortides es faran amb els cotxes dels participants.

La importància del Parc Natural en el context de la biodiversitat dins la Península Ibérica es excepcional. Fins ara s’han censat 2.170 plantes superiors, el que representa el 17 % de la flora europea i el 22 % de la flora Ibérica. Entre las plantes endèmiques cal destacar: gerani de Cazorla (Geranium cazorlense), campaneta de Cazorla (Aquilegia cazorlensis), erodi de Cazorla (Erodium cazorlanum), gran varietat de narcí (Narcissus longispatus, Narcissus bugei...) i, per últim, la més emblemàtica, la violeta de Cazorla (Viola cazorlensis).

 
Aquilegia cazorlensis
Erodium cazorlanum
Narcissus longispatus
Viola cazorlensis
 
A l’interior de la Comarca de la Sierra de Cazorla es troba una de las zones de màxima protecció del Parc Natural, les Reserves Naturals de Navahondona i Guadahornillos, d’ una extensió de 23.151 has., a on destaca un impressionant bosc mediterrani a Roblehondo i Fresnedilla, dominat per alzinars (Quercus ilex subsp. ballota), rouredes (Quercus faginea), acompanyats de ginebres (Juniperus oxycedrus), savines (Juniperus phoenicea) i arboços (Arbutus unedo).

Els pinars són presents amb tres espècies: pi negre (Pinus nigra subsp. salzmannii), pinastre (Pinus pinaster) i pi blanc (Pinus halepensis).

 
Pino Collado Tres Cruces
Pinus nigra subsp. salzmannii
Pinus pinaster
Pino Tres Cruces
 
El pi negre, que es troba a les zones més altes, suporta molt bé les condicions edàfiques, hídriques i tèrmiques extremes. És un pi molt recte, amb acícules llargues i flexibles i pinyes petites, viu molts anys i la seva fusta és molt apreciada. L’acompanyant savines rèptils (Juniperus sabina), ginebres (Juniperus communis) i mayols (Crataegus monogyna).
A altituds intermèdies apareix el pi negra, que té una escorça clivellada amb el temps, amb solcs entre violacis i vermellosos. Les seves acícules són rígides amb la punta que punxa i les pinyes són sèssils. Aquest pinar està associat amb un sotabosc de noguerola o púdol (Pistacia terebinthus), aurós (Acer monspessulanum i A. granatense), ginebrons (Juniperus oxycedrus) i espígols (Lavandula latifolia).

En els llocs més baixos secs i solellosos, trobem el pi blanc que te la part superior del tronc i les branques blanquinoses, copa globosa, acícules fines i flexibles i pinyes allargades i en revoltades sobre el peduncle. El sotabosc està constituït per mata de cabrit (Pistacia lentiscus), rebolls (Quercus coccifera) i romaní (Rosmarinus officinalis), entre altres.

A més a més, podrem observar el pas dels anys en alguns peus mil·lenaris de teixos (Taxus baccata), alguns d’ells potser els més vells i grossos del continent, com un que es troba en aquestes Serres, de 6,20 metres de perímetre i una edat aproximada de 2.000 anys.

Arces
Tejo milenario
 
Encara que predominen els pins, aquestos no són els únics protagonistes. Roures i alzines formen part d’aquesta gran massa forestal. Els roures (Quercus rotundifolia), de fulla perenne i coriàcia, suporten condicions seques i solelloses i les alzines (Quercus faginea), quercíneas de fulla caduca, requereixen zones fresques, humides i amb sols profunds.

Semblant al que passa en els pinars, alzines i roures no estan sols sinó acompanyats per altres espècies. En els alzinars ens podem trobar amb: agrassots (Phillyrea latifolia) i cirerers d’arboç (Arbutus unedo). A les zones de condicions més extremes: llentiscle (Pistacia lentiscus) i coscolla (Quercus coccifera).

Encina
A les rouredes són freqüents els aurós (Acer monspessulanum i A. granatense) i els ceresines (Prunus mahaleb). A les zones més humides, els roures van acompanyats del boix (Buxus sempervirens).

Per últim, en els boscos de ribera es troben: freixes (Fraxinus angustifolia), salzes (Salix atrocinerea i S. fragilis) i pollancres (Populus nigra) junt amb esbarzers conformant un típic paisatge de ribera.

Crataegus monogyna
Olmo
Olivar en Linares
 
Si les condicions meteorològiques son favorables, tant els boscos situats a la plana com aquells que es troben en turons o muntanyes, proporcionen especies rares i interessants, tan pel micòleg expert com pel simple aficionat.
 
Arrhenia spathulata
Auriscalpium vulgare
Calocybe gambosa
Arrhenia spathulata.
Auriscalpium vulgare.
Calocybe gambosa.
Clavariadelphus flavoimmaturus
Clavulina rugosa
Dendrocollybia racemosa
Clavariadelphus flavoimmaturus.
Clavulina rugosa.
Dendrocollybia racemosa.
Galerina marginata
Ganoderma lucidum
Guepinia helvelloides
Galerina marginata.
Ganoderma lucidum.
Guepinia helvelloides.
Hygrocybe conica
Hygrophorus aureus
Macrotyphula juncea
Hygrocybe conica.
Hygrophorus aureus.
Macrotyphula juncea.
Merismodes anomala
Omphalotus olearius
Peziza violacea
Merismodes anomala.
Omphalotus olearius.
Peziza violacea.
Phaeomarasmius erinaceus
Pilobolus crystallinus var. kleinii
Pisolithus arhizus
Phaeomarasmius erinaceus.
Pilobolus crystallinus var. kleinii.
Pisolithus arhizus.
Psathyrella candolleana
Puccinia hordei-maritimi
Rimbachia arachnoidea
Psathyrella candolleana.
Puccinia hordei-maritimi.
Rimbachia arachnoidea.
Sarcosphaera coronaria
Sphaerobolus stellatus
Spinellus fusiger parasitando 
Mycena seynii
Sarcosphaera coronaria.
Sphaerobolus stellatus.
Spinellus fusiger parasitant Mycena seynii.
Tarzetta catinus
Tricholoma caligatum
Tricholomopsis rutilans
Tarzetta catinus.
Tricholoma caligatum.
Tricholomopsis rutilans.
Verpa conica
Xerocomus ichnusanus
 
Xerocomus ichnusanus.
Xylaria hypoxylon
Excepte indicació a la foto, les fotografies són propietat de l'Associació de Desenvolupament Rural Sierra de Cazorla, a qui agraïm la seva cessió per aquest motiu.
Verpa conica.
Xylaria hypoxylon.
 
Número de cuenta para ingresos: ES20 3067 0070 1421 0898 9423
 
 
Asociación Botánica y Micológica de Jaén